Les tecnologies de la comunicació es basen en la transmissio d'informació entre punts distants. Avui dia, aquesta informació es transmet mitjançant senyals elèctrics, que bàsicament es poden enviar i rebre de dues formes:
·Comunicació per cable. S'utilitza un suport físic per transmetre el senyal. El més corrent és fa servir un cable de coure; però també inclou la transmissió d'informació per cable de fibra òptica.
cable coaxial : El cable coaxial va ser creat a la dècada del 1930,[1] i és un cable utilitzat per transportar senyals elèctrics d'altafreqüència que té dos conductors concèntrics, un central, anomenat viu, encarregat de portar la informació, i un exterior, d'aspecte tubular, anomenat malla o blindatge, que serveix com a referència de terra i retorn delscorrents. Entre tots dos hi ha una capa aïllant anomenada dielèctric, de les característiques del qual dependrà principalment la qualitat del cable. Tot el conjunt sol estar protegit per una coberta aïllant
cable parabolica:Una antena parabòlica és una antena reflectora d'alt guany, utilitzada per radio, Televisió per satèl·lit, telecomunicacions de dades i també per radar, a les freqüències de UHF i SHF.
La longitud d'ona relativament curta d'energia electromagnètica (radio) a aquestes freqüències permet reflectors de mida raonables ideals per transmetre i rebre.
Una antena parabòlica comuna consisteix en un reflector il·luminat per una petita antena estimuladora.
cable rg-45 : El cable directe de xarxa serveix per connectar dispositius desiguals, com un ordinador amb un hub o un switch. En aquest cas ambdós extrems del cable han de tenir la mateixa distribució. No hi ha cap diferència en la connectivitat entre la distribució 568B i la distribució 568A sempre que en ambdós extrems s'usi la mateixa, en cas contrari parlem d'un cable creuat.
L'esquema més utilitzat en la pràctica és tenir en ambdós extrems la distribució 568B.
